EFECTES
NOCIUS DEL SOROLL
IV.-
Contaminació Acústica (p1 de 4)
1. Contaminació acústica
1.1 Què és
la contaminació acústica?
La contaminació
acústica és un tipus de contaminació causada per
les vibracions i essencialment pels sorolls. El nivell sonor[17]
produït per l'activitat humana està augmentant de forma espectacular
des de la Revolució Industrial. Només en els últims
vint anys la quantitat total d'energia acústica produïda s'ha
duplicat en els països industrialitzats, augmentant especialment
en les àrees urbanes densament poblades. Com veiem clarament en
la fig.22, les activitats que produeixen molt soroll són pròpies
de ciutats i no pas de zones rurals poc industrialitzades. Cal afegir
però que les activitats turístiques també han creat
nous punts i fonts de soroll, provocant que alguns centres rurals pateixin
també aquest tipus de contaminació. El creixement del nivell
sonor ha arribat a un punt en què la quantitat de soroll que trobem
(causat pel tràfic, els avions, els camions, les motos, les maquinàries
de construcció, etc.), pot resultar perillós per la salut
humana.
Hem de
tenir en compte que la contaminació acústica està
cada vegada més estesa en els països desenvolupats essent
Espanya un dels països amb una contaminació acústica
més elevada.
Segons
la O.C.D.E[18] , cent trenta milions d'habitants dels
països membres es troben amb un nivell sonor superior a 65 dB[19]
, límit acceptat per la O.M.S., i aproximadament uns tres-cents
milions viuen en zones d'incomoditat acústica (55-65 dB). Només
a Espanya es calcula que hi ha uns nou milions d'habitants que suporten
condicions extremes de contaminació acústica que representa
un nivell sonor superior a 65dB (límit acceptat per la O.M.S.[20]).
De dia trobem a les
ciutats un nivell sonor molt alt (que superar els 65dB recomanats) originat
normalment en un 80% a vehicles a motor, un 10% a indústries, un
6% a ferrocarrils i un 4% a bars, locals públics, pubs, etc.
A la nit hi ha un
descens considerable en el nombre de vehicles a motor que circulen per
les carreteres i certa disminució del nombre de trens, però,
donat els canvis en la vida social de la joventut fa que trobem nivells
sonors alts. Aquest nivell sonor que supera els 55 dB aconsellats per
les legislacions europees, especialment en dies no laborables, prové
en la seva major part de locals i llocs d'esbarjo.

Fig.22.-
Percepció dels sons.
La contaminació
produïda pel soroll i per les vibracions es denomina "emissió"
a la sortida del focus i "immissió" al lloc dels seus
efectes o centres receptors. D'aquesta manera entenem que si diem immissió
en un ambient exterior ens referim a la contaminació produïda
per una o més fonts o focus que se situen a l'exterior mentre que
si parlem d'immissió en un ambient interior ens referim a la contaminació
produïda dins del propi edifici.
1.2 Com afecta la
contaminació acústica a les persones?
La contaminació
acústica és un problema que afecta a diversos nivells: hi
ha la vessant de la salut, la de qualitat de vida i benestar, i la vessant
econòmica.
1.2.1 Salut. La
contaminació acústica afecta l'organisme de forma directe
en diferents sistemes bàsics pel bon funcionament de l'organisme.
Anem a citar algunes de les alteracions que pot provocar l'exposició
de forma continuada.
En el
sistema cardiovascular podem trobar alteracions del ritme cardíac,
hipertensió arterial, risc coronari i excitació vascular
per efectes de caràcter neurovegetatiu.
A causa
de la contaminació acústica també podem patir problemes
en les glàndules endocrines, amb alteracions hipofisiaries i augment
d'adrenalina.
A l'aparell
digestiu trobarem un augment de malalties gastroduodenals causades per
la manca de descans.
Però
potser el problema més conegut causat per la contaminació
acústica és la pèrdua progressiva de la capacitat
auditiva. Hem de tenir en comte que la capacitat auditiva es deteriora
entre els 75 dB i els 125, passant a nivell dolorós quan sobrepassa
els 125 dB i arribant el llindar dolorós a partir dels 140 dB.
Tot i això, l'exposició de forma continuada a nivells inferiors
als citats pot produir una pèrdua de la capacitat auditiva de forma
progressiva i gradual. Un cas similar de pèrdua progressiva de
la capacitat auditiva és el que pateixen les persones que usen
de forma continua els discman.
1.2.2 La qualitat de vida i benestar,
avui en dia
és molt important pels ciutadans.L'exposició a sorolls de
forma continuada a més de problemes a nivell de salut provoquen
malestar general: mal de cap, agressivitat, estrès, manca de concentració,
disminució del rendiment, etc.
Aquestes
afeccions si bé no són malalties produeixen sensació
de malestar i deterioren la qualitat de vida de les persones afegint a
més a més un risc d'accidents força alt donada la
manca d'atenció que es produeix.
Per tal
de millorar aquesta qualitat de vida les Ordenances Municipals intenten
controlar el nivell sonor. En llocs públics on el nivell sonor
és especialment important que no sigui molest s'intenta fer seguir
els nivells màxims de sorolls acceptables. En la taula 1, posarem
alguns exemples del valor màxim de dB procedents de l'exterior
al voltant de:
|
Hospitals
|
25 dB
|
|
Biblioteques i museus
|
30 dB
|
|
Cinemes i teatres
|
40 dB
|
|
Sales de conferències
|
40 dB
|
|
Oficines i despatxos
públics
|
45 dB
|
|
Grans magatzems
|
55 dB
|
|
Restaurants i bars
|
55 dB
|
Taula.1.- Mesures màximes exteriors.
Altres mesures emprades
es tracta d'evitar l'ús de màquines que emetin més
de 70 dB durant el dia i 40 dB durant la nit. Però tot i així
la millor mesura per aconseguir una qualitat de vida bona en la pròpia
llar, sense sorolls molests és incorporar estudis de nivells acústics
en la planificació urbanística, que promou la creació
d'espais amb el menor soroll possible.
Altres vegades per
evitar els sorolls a les residències (i aconseguir així
millorar el benestar de l'habitant) és necessari insonoritzar els
edificis propers a les fonts de contaminació acústica més
freqüents però això té un cost molt alt. Anem
a parlar doncs del cost econòmic que comporta la contaminació
acústica.
1.2.3 Els
factors econòmics són potser els menys coneguts.
Aquests factors normalment els trobem a nivell d'estat però la
contaminació acústica també influeix en factors econòmics
que involucren als consumidors directament, és el cas ja citat
d'invertir grans quantitats econòmiques per obtenir residències
aïllades dels sorolls.
Els costos econòmics
per l'eliminació i prevenció de la contaminació acústica
en el nostre país se situen per sota del 0,1% del PIB[21]
mentre que en els últims 25 anys la Comissió Europea ha
gastat a causa de la contaminació acústica entre el 0,2
i el 2% del PIB.
A nivell públic
els costos que la contaminació acústica produeix en el mercat
immobiliari és força alt. Hem de pensar que hi ha una desvalorització
d'un 1% per cada decibel que supera els 55 dB a la zona on se situa l'immoble.
17. Recordar la definició de dB
i dB A com a mesures per definir el nivell sonor.
18. OCDE Organització Cooperació Desenvolupament
Econòmic
Organització fundada el 16 d'abril de 1948 amb el nom d'Organització
europea de Cooperació Econòmica. La seva finalitat era d'administrar
en comú l'Ajuda Marshall suministrada a Europa occidental pels
Estats Units. Dotze anys més tard, al ingressar com a membres Estats
Units i Canadà canvià el nom per l'actual. Intenta aconseguir
un alt grau de creixement econòmic i treball, coordinar i aumentar
l'ajuda pel desenvolupament i fomentar el comerç mundial. Els seus
membres actual són: Alemanya, Anglaterra, Àustria, Bèlgica,
Canadà, Dinamarca, Espanya, Estats Units, França, Grècia,
Holanda, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Japó, Luxemburg,
Noruega, Portugal, Suècia, Suïssa i Turquía. Iuguslavia
i Finlàndia estan inclosos amb uns estatus especials.
19. Cal recordar la diferencia
entre dB i dBA citada a l'apartat de física 2.3.1.
20. OMS Organització Mundial de la Salut
Va ser fundat l'any 1948, com a un organisme de les Nacions Unides.
La seva finalitat és estudiar i tractar de resoldre els problemes
de salut plantejats pel món modern. El seu òrgan suprem
és l'Assamblea Mundial de la Salut, formada per representats dels
estats membres.
21. Producte Interior Brut.
(p1
de 4)
|